Des de sempre he volgut ser un idol
de la cançó
com el Michael Jackson, l'Elvis, o
què se jo.
Vaig aprendre guitarra i solfeig,
no us penseu,
però sempre he tingut un problema
amb la veu.
I es que no soc capaç de pujar més
amunt
d'una octava i mantindre una blanca
amb punt.
Ja fa temps que sabia que mai seria
trobador
fins que em va venir a veure el meu
amic Salvador.
duia un disc de vinil agafat a la
mà
i a la portada escrit, el nom
d'Albert Plà.
vaig entendre que tenia una
oportunitat
vaig anar al poble i dos anys allà
vaig estar tancat.
En aquest temps he fet un disc
collonut
tot parlant, o entonant més o
menys, si ha calgut.
He tornat a ciutat tot cofoi i ple
d'orgull
convençut de que qui no sembra no
cull.
Pro en posar la radio al matí
següeeeent
he sentit el que canten aquesta
geeeent.
De cop per tot arreu, tots canten
com jo.
Ara que podia ser un ídol de la
cançó.
Com m'ho faré per vendre'm, havent
tant per escollir?
Amb el nou folk català, qui voldrà
escoltar-me a mi?
Quan a més, us ho juro, i conyes a
part.
Em dic Manel i soc amic de l'art
Quan a més, us ho juro, i conyes a part.
Em dic Manel i soc amic de l'art
La, la, la...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada